Més sobre el cine: L'antic cel•luloide es torna modern
LLÍRIA RECUPERA EL CINEMA EN PLENA CRISI-
ANDREA TORRES. 03 febrer 2012.
Un grup de joves reobrin el cinema de la Unió Musical de Llíria després del seu tancament l'any 2001. La iniciativa ha estat acollida amb èxit rotund per part del públic, revitalitzant així la vida cultural del poble.
No se sap quan ni com. Però, de vegades les coses antigues tornen a tindre utilitat o es tornen a posar de moda. Les polaroids es tornen útils moderns, les bicicletes oxidades semblen les pixies d'últim model, les antigues ulleres de pasta Ray Ban es tornen retro i l'antic cel•luloide del poble, que havia impactat tant als xiquets amb les galopades dels cavalls del llunyà oest, torna a ser el protagonista dels diumenges. Als anys huitanta, Llíria, la ciutat de la música i dels fotogrames, havia gaudit de quatre cinemes: el Clarín, el Carliste, el Sorio i la Unió Musical. Aquest darrer era l'únic que havia sobreviscut fins el 2001 -malgrat la proximitat de macrocinemes comercials com Kinepolis o l'Osito de l'Eliana- quan les seues portes es tancaren donant-li l'esquena a una crisi econòmica que anunciava espantar. Situació paradoxal la d'aquesta darrera: quatre cinemes per a 11.000 habitants als anys setanta versus cap sala de cinema en una ciutat de 23.000 habitants als anys 2000.
El grup d'estudiants baralla la possibilitat d'ampliar l'oferta cinematogràfica durant la setmana amb pel•lícules antigues procedents de la Filmoteca
Després d'aquesta llarga dècada de sequera cinematogràfica a la capital del Camp de Túria, uns joves estudiants, socis de la Unió Musical, es llançaren a reposar la tanca del cel•luloide d'un dels antics cinemes de Llíria. Amb moltes ganes, però amb certa por, encetaren una aventura que semblava un risc però que acabà amb un èxit rotund. “Al principi no sabíem si la proposta tindria acollida en el poble pel cost que semblava que comportaria. Esperàvem molt menys públic del que estem tenint” ens conta Elvira Pedrola, una de les estudiants que va engegar els motors del projector cinematogràfic i que duu la projecció dels films altruísticament.
Cada cap de setmana dues pel•lícules diferents per només 3,50€. Podria semblar una oferta del Cinestudio d'Or de València. Però és la del cinema de la Unió i la clau que ha fet moure tot el poble de Llíria a acudir a la cita de diumenge al cine amb l'ajuda, això sí, del mateix Cinestudio d'Or, el projectista del qual ha ajudat als joves a utilitzar la maquinària que restava ocultada per la pols del pas del temps. Una pols que ha vist com aquesta sala s'ha transformat al llarg de la història, acoblant-se a les necessitats socials de la Societat Musical nascuda l'any 1903. Aquesta iniciativa a intentat suplir els espais culturals de la Societat, que segons la direcció “no s'ha de quedar simplement en la banda”.





